Bueno simplement en vaig quedar sense paraules quan vam arribar al cim, només se que tót l'esforç que vaig tenir que fer al pujar em va compensar. Avui la muntanya m'ha posat al meu puesto i he agafat un "pajaron" al principi de la pujada, suava molt se m'entelaven les ulleres no agafaba ritme i anava molt lent, no ho tenia gens clar que pogués pujar, al final me refet i ha anat tót bé. Això no té res a veure amb el triatló, jo avui tinc molta més admiració als muntanyers. Vui donar les graciés a tots els que m'han portat a dalt.
Yolanda, Joan, David, Dan i Marc. Sense vosaltres no hauria estat possible.
Antonio
No hay comentarios:
Publicar un comentario